 |
|
|
|
ACTUALITAT |
|
|
|
|
|
S'inicien les sessions de treball sobre la tramesa telemàtica dels actes i acords dels ens locals
|
|
|
|
|
|
El proper dia 25 de gener s'inicia la primera sessió de treball que la Direcció general d'Administració Local està organitzant arreu del territori per explicar i fer més fàcil el nou procediment de remissió dels actes i acords dels òrgans de govern i administració dels ens locals de Catalunya al Departament. A partir de l'1 de març, la tramesa dels actes i acords de les entitats locals s'haurà de fer per via telemàtica mitjançant l'extranet de les administracions catalanes i amb signatura electrònica. Aquest nou procediment suposarà una major agilitat en el tractament de les dades, seguretat, celeritat, senzillesa i eficiència i un nou pas cap a la modernització de les administracions catalanes.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Des de la setmana passada s'ha iniciat una nova etapa en la comunicació de les activitats i les notícies relacionades amb el món local a través del nou twitter del Municat. Per mitjà d'aquest nou servei, la gestió de la Direcció general d'Administració Local serà present de manera immediata a la xarxa i recomanarà notícies i apunts d'altres blocs per complementar la informació principal del web. Els seus usuaris podran enviar missatges de text per opinar i interactuar amb la Direcció general. D'aquesta manera es pretén oferir una nova finestra al món local i aconseguir ser més propers als ciutadans.
|
|
|
|
S'oficialitza la bandera de Sant Jaume de Frontanyà
|
|
|
|
|
|
El director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, va signar la resolució per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera de Sant Jaume de Frontanyà i és previst que properament surti publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta resolució s'ha pres després dels informes favorables de l'IEC, del Servei de Demarcacions Territorials i de l'assessor i expert en heràldica del Departament, Armand de Fluvià . L'Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà ha assumit la bandera municipal, que consisteix en un fons verd fosc amb un cavall blanc al centre. En aquesta proposta el cavall representa el patró local, Sant Jaume.
|
|
|
|
|
HA
PASSAT |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va inaugurar, divendres 15 de gener, el Casal de Gent Gran Llinars del Vallès (Vallès Oriental). A l'acte va estar acompanyat per l'alcalde de la localitat, Martí Pujol; la directora general d'Acció Cívica, Violant Mascaró, i el director dels Serveis Territorials de Barcelona, Joan Rabasseda. El Departament de Governació i Administracions Públiques ha invertit en aquest equipament un total de 2.246.497 euros.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El director general d'Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques, Carles Bassaganya, va inaugurar, dijous 14 de gener, la Jornada sobre les implicacions de la Directiva de Serveis en l'ordenament jurídic dels ens locals de Catalunya.
Aquesta Jornada, que ha tingut lloc al Palau de la Diputació de Tarragona, s'ha dedicat a les principals novetats i obligacions fixades tant per la Directiva de Serveis (Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior), com pels respectius projectes i normes estatals i autonòmiques per a la seva transposició. Així, s'ha exposat i debatut l'abast de les actuacions que en aquest context pertoca fer a escala local.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La directora dels Serveis Territorials de Governació i Administracions Públiques, Mireia Mata, va visitar les obres de la xarxa de sanejament del municipi de Serinyà (Pla de l'Estany), dimarts 12 de gener. A la visita va estar acompanyada per l'alcalde del municipi, Josep Antoni Ramon. Les obres a la xarxa d'aigües de Serinyà, que tenen un pressupost total de 533.364 euros, han estat finançades pel Departament de Governació i Administracions Públiques amb 371.188 euros del Pla únic d'obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El director general d'Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques, Carles Bassaganya, acompanyat de la directora dels Serveis Territorials del Departament a Girona, Mireia Mata, va inaugurar, divendres 8 de gener, juntament amb l'alcalde de Pont de Molins (Alt Empordà), Josep Fuentes, les obres del nou enllumenat públic del barri del Celler. D'un pressupost de 57.167 euros, el Departament de Governació ha finançat les obres amb 51.450 euros del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC). El PUOSC 2008-2012 té previst subvencionar a la comarca de l'Alt Empordà un total de 15 obres relacionades amb l'enllumenat públic amb un pressupost establert de quasi dos milions d'euros.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, acompanyat pel coordinador territorial de Governació a l'Alt Pirineu i Aran, Josep Ardanuy, va visitar els municipis de Bassella i Alàs i Cerc, a l'Alt Urgell, dijous 7 de gener. A Bassella, va visitar els terrenys on es construirà el nou ajuntament , dins el nou emplaçament del nucli. Després, el conseller Jordi Ausàs va visitar el municipi d'Alàs i Cerc i les obres del nou equipament social del municipi i la urbanització del seu entorn.
|
|
|
|
|
AGENDA |
|
|
|
|
| |
21 de gener El
director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, inaugura a Vic, la Jornada sobre l'impacte de la Directiva de Serveis a l'Administració local.
|
|
| |
21 de gener El
director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, juntament amb el diputat Teo Romero, presenta en roda de premsa, els 24 projectes de la província de Barcelona subvencionats per l'Eix 1 de FEDER.
|
|
| |
21 de gener El conseller de Governació, Jordi Ausàs, presenta a empresaris de la Catalunya Central les inversions PUOSC, FEDER i Viure al Poble, a Manresa.
|
|
| |
22 de gener Jornada del MAPACAT a Santa Coloma de Farners (Selva).
|
|
| |
22 de gener El
conseller del Governació, Jordi Ausàs, inaugura arranjaments de carrers a Bellver de Cerdanya.
|
|
| |
23 de gener El
director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, inaugura la renovació dels serveis i pavimentació de carrers del municipi de l'Aleixar (Baix Camp).
|
|
| |
23 de gener El
director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, inaugura el subministrament d'aigua potable a diversos nuclis des del Mas Pallarès a El Catllar (Tarrragonès) .
|
|
| |
23 de gener El
director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, inaugura l'ampliació de les dependències municipals del municipi de Montferri (Alt Camp).
|
|
| |
24 de gener El
conseller de Governació, Jordi Ausàs, inaugura el Centre Cívic i Cultural “La Sitja” a Fornells de la Selva.
|
|
| |
25 de gener El
conseller de Governació, Jordi Ausàs, presenta a empresaris de les comarques gironines les inversions PUOSC, FEDER i Viure al Poble, a Girona .
|
|
| |
26 de gener El
conseller de Governació, Jordi Ausàs, presenta a empresaris de Lleida i l'Alt Pirineu les inversions PUOSC, FEDER i Viure al Poble, a Lleida.
|
|
| |
28 de gener El
conseller de Governació, Jordi Ausàs, presenta a empresaris de Tarragona les inversions PUOSC, FEDER i Viure al Poble, a Tarragona.
|
|
|
|
|
ACTUACIONS
DESTACADES |
|
|
|
|
|
Casal de la Gent Gran municipal de Montellà i Martinet
|
|
| |
Obra |
Casal de la Gent Gran municipal de Montellà i Martinet |
| Ens promotor |
Ajuntament de Montellà i Martinet |
Pressupost |
262.168,65 € |
| Subvenció PUOSC |
237.910,37 € |
Any |
2009 |
|
|
|
|
|
|
|
|
La Directiva Bolkestein i els ajuntaments de Catalunya
En aquests darrers mesos, el nom de Bolkestein s'ha anat posant més a l'agenda pública, mediàtica i també política. Aquest cognom de difícil pronunciació correspon al de F rederik Bolkestein , conegut popularment amb el nom de Frits Bolkestein . Polític holandès, fou comissari de dos àmbits o carteres fusionades que a partir de seu mandat varen segmentar-se.
Així, fou comissari europeu de Mercat Interior i Fiscalitat i Unió Duanera entre el 1999 i 2004, i va donar nom a la Directiva de serveis del mercat interior (DSMI), més coneguda amb el malnom de la Directiva Bolkestein. Aquesta Directiva va ser interpretada per alguns sectors com la via oberta per a la Unió Europea vers una excessiva liberalització del lliure mercat. De fet, la Directiva és coneguda per voler simplificar tràmits i procediments per a l'accés i exercici d'una activitat de serveis dins la Unió Europea .
La DSMI va ser impulsada pel comissari Bolkestein durant el mandat de Romano Prodi com a president de la Comissió. El debat intern va ser intens: el projecte va ser presentat el febrer de 2004 i aprovat finalment dos anys i mig després, al novembre de 2006, i va entrar en vigor el 28 de desembre de 2006. La transitorietat que es va atorgar va ser de tres anys, que es va considerar període suficient perquè les diferents administracions de la Unió Europea (també els ajuntaments) aprovessin els actes reglats que els permetrien complir les indicacions de la DSMI (en el cas municipal, sobretot i bàsicament les ordenances municipals).
A grans trets, els objectius de la DSMI , que totes les administracions han d'haver complert abans de finals de l'any passat, són:
• Haver eliminat o modificat totes les autoritzacions i els requisits no compatibles
• Tenir en funcionament les finestretes úniques i els sistemes electrònics de tramitació i informació
• Haver establert la xarxa de cooperació (IMI) i els sistema de vigilància
En tot el procés de discussió pública subsegüent a l'aprovació de la Directiva hi va haver dos casos que van posar en entredit la causa de la Directiva. El primer fou sobre la base del principi que una empresa o el prestador d'un servei que es trasllada a un altre país europeu ha de ser regulat per o atenir-se a la legislació del seu país d'origen.
L'objectiu de la Directiva era que un cop consagrat el dret a la llibertat de moviment de les persones a la Unió Europea , i atès que ja es disposava d'un sistema financer i econòmic coordinat amb una moneda única, un pas prioritari era que les empreses de serveis poguessin prestar serveis sense tenir en compte les línies de frontera entre estats. Aquest va ser el cas d'una empresa de serveis funeraris, sotmesa no només a requisits diferents entre estats, sinó també derivats de l'administració local (poblacions veïnes i a poca distància entre elles). L'altre cas va ser el del “llauner polonès”, que va ser objecte de debat durant la campanya prèvia al referèndum sobre la Constitució europea a França, que va obtenir finalment un resultat negatiu. Algú fins i tot va al·legar que el cas del llauner polonès va ser un dels factors destacats perquè hi acabés guanyant el no. La por era que professionals i treballadors “mal pagats” de l'Europa de l'Est competirien amb el llauner autòcton o nacional amb unes cobertures socials molt més extenses. Es van sentir fins i tot acusacions contra la Directiva per haver iniciat una cursa que comportaria una rebaixada en els drets socials, com poden ser drets com ara a la vaga, la protecció social del salari mínim, etc.
Els estats i les administracions durant aquests anys han anat observant amb certa distància l'aplicació de la Directiva. De fet, es preveu que la majoria d'administracions no hagin fet els “deures” amb suficient antelació i, per tant, que la transposició normativa en cascada no estigui aprovada i vigent en més d'un àmbit sectorial. Aquesta feina en vertical ha tingut en particular uns damnificats clars: l'Administració local.
Haver d'estar a l'espera que l'Estat o la mateixa Generalitat fes la tasca de detecció de la legislació afectada, amb la corresponent proposta d'esmenes, i que un cop fetes els governs locals fessin el mateix amb la legislació aplicable, ha fet que els ajuntaments siguin els darrers d'aquest procés d'adaptació normativa. Aquest “anar tard” és palès en el cas de Catalunya: la Llei 17/2009 , de l'Estat, que permetia iniciar l'aprovació en cadena de les administracions, va arribar al finals de novembre, el dia 23. És evident, doncs, per què els darrers de la cadena, els governs locals, han estat qui els ha tocat el rebre.
Carles Bassaganya i Serra
Director General d'Administració Local
Bloc personal |
|
|
|
