La publicació en el web municipal de les actes de plens i juntes de govern, un pas contundent envers la transparència política

Dies enrere comentava, en una anotació al meu bloc personal, les dificultats per garantir la protecció de dades personals i alhora fer públiques les actes de plens i juntes de govern en el web municipal. A més, indicava que amb l'Avantprojecte de llei d'ús dels mitjans electrònics del sector públic de Catalunya, que des de la Secretaria de Funció Pública i Modernització del Departament de Governació s'ha impulsat, s'havia de resoldre aquesta suposada disjuntiva: o protecció de les dades o transparència administrativa i política.

Doncs bé, l'Avantprojecte de llei va passar el tràmit d'informe el dia 4 de novembre, dins la Comissió de Govern Local de Catalunya. A més, el dictamen va ser favorable amb els vots del Govern i dels ajuntaments. Aquest projecte no només tracta aquesta qüestió, ja que té per objecte la regulació de l'ús dels mitjans electrònics per part de les entitats que integren el sector públic de Catalunya (per tant, també governs locals) i dels instruments de cooperació i col·laboració interadministrativa.

En el mateix preàmbul, es marca que els objectius de la Llei són afavorir i impulsar l'ús de mitjans electrònics dins del sector públic de Catalunya, i consolidar els instruments de col·laboració i coordinació entre les administracions catalanes en el desenvolupament de polítiques i serveis per a la introducció i ús dels mitjans electrònics. Una altra qüestió ben diferent, etern debat en el procés d'aprovació de la majoria de lleis, és si la norma proveeix suficientment dels mitjans necessaris per assolir els objectius.

La Llei estatal 11/2007, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, ha comportat un avenç important en la regulació de l'administració electrònica. Això és així perquè aquesta Llei reconeix expressament el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions públiques a través dels mitjans electrònics. Per la seva banda, aquest dret troba la seva corresponent torna en el fet que les administracions públiques s'han de dotar de mitjans i sistemes electrònics perquè aquest dret es pugui exercir.

En l'àmbit local, el desplegament de l'administració electrònica està essent tímid i, en qualsevol cas, no generalitzat. És cert que hi ha exemples extraordinaris i il·lustratius de governs locals que tenen implantada l'administració electrònica, però aquests casos són una petita minoria. El que fins ara  era un obligació directa per als ens locals, la implantació de l'administració electrònica abans d'una data concreta, els governs locals l'entenen condicionada a l'existència de recursos econòmics.

Pel què fa a la publicació de les actes dels plens municipals, i a les implicacions per a la normativa de protecció de dades de caràcter personal, la previsió està continguda en l'article 11: “les entitats locals han de publicar al web de la corporació les actes de les sessions del ple. En la seva publicació es tindran en compte els principis i garanties establerts per la normativa de protecció de dades i la de protecció del dret a l'honor i a la intimitat. A aquests efectes, es podran incloure dades de caràcter personal sense comptar amb el consentiment de la persona interessada quan es tracti de donar compliment a una obligació establerta a la legislació sectorial o quan raons d'interès legítim de la col·lectivitat local ho justifiquin per garantir adequadament la participació ciutadana en els assumptes públics...” .

La legislació de règim local vigent no preveu expressament l'exposició pública de les actes de les sessions de la junta de govern i del ple; només preveu la publicació i notificació dels acords que adoptin, i la publicació d'un resum del contingut de les sessions plenàries. En els darrers temps, aquesta circumstància ha propiciat que l'Agència Catalana de Protecció de Dades Personals hagi emès un dictamen, concretament el núm. 4/2008, on interpreta que les actes dels plens tenen la consideració de document administratiu i, en aquesta condició, si un ciutadà vol accedir al seu contingut ha d'acreditar un interès legítim i sotmetre's al procediment establert legalment, que per tant impossibilita publicar-les al web municipal.

Aquesta visió tan estrictament legalista, a banda de ser discutible, també contrasta amb la realitat actual de molts ens locals de Catalunya, que, en un exercici de transparència i de responsabilitat política, publiquen les actes de les sessions dels seus plens (i d'altres òrgans les sessions dels quals siguin públiques). Els darrers mesos, aquesta opció ha comportat certes tensions amb l'ACPD. Aquesta visió tan restrictiva feia que les deliberacions dels plenaris semblessin sotmeses a un règim de secretisme, més propi de governs locals del segle XIX que del segle XXI, i més ara que, des de fa uns anys, hi ha molts ajuntaments que retransmeten el plenari municipal per la ràdio, per la televisió local o per la xarxa.

Per tant, un cop superat el tràmit d'informe el dia 4 de novembre, per consens, a la Comissió de Govern Local, el recorregut que li queda a aquesta Llei és l'aprovació per part del Govern i finalment el tràmit parlamentari. Des de l'òptica concreta d'aquesta conflictivitat, això serà un benefici a favor de la transparència administrativa i la implicació de la ciutadania en els afers públics.

Carles Bassaganya i Serra

Director General d'Administració Local

Bloc personal