Funcionaris d'habilitació estatal, peces clau dels nostres municipis

El passat 9 d'octubre el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar el Decret 195/2008, de 7 d'octubre, pel qual es regulen determinats aspectes del règim jurídic del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal de les entitats locals de Catalunya.

Les funcions del personal funcionari d'habilitació estatal (secretaris, interventors i tresorers dels ens locals) són, sense cap mena de dubte, d'una importància cabdal per al control intern de la legalitat del municipi, així com per al control economicofinancer. D'aquesta manera es converteixen en figures clau per al correcte funcionament dels municipis del nostre país, especialment en els municipis més petits, on s'unifica en la mateixa figura el secretari-interventor. Es preveu que aquestes funcions siguin exercides per professionals amb una preparació garantida no només per la seva titulació acadèmica, sinó també per la provisió d'aquests llocs mitjançant el concurs de mèrits perceptiu entre persones habilitades per la seva pertinença a uns cossos, actualment d'àmbit estatal, l'accés als quals està sotmès a oposicions.

Fins ara, la regulació legal dels cossos d'habilitats estava impregnada d'un imponent i rígid centralisme; l'Estat exercia les competències de selecció, formació i habilitació dels funcionaris i, pel que fa a la provisió de les places, l'Estat també tenia un marge de maniobra molt ampli que perjudicava clarament els interessos dels ens locals de Catalunya. Tot plegat es traduïa en centenars de vacants, en problemàtiques diverses per als ens locals a l'hora de trobar personal qualificat per desenvolupar les seves tasques i en titulats decebuts per no poder accedir als cossos d'habilitats. Amb el nou Decret, la Generalitat, a través de la Direcció d'Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques, assumirà competències més àmplies de regulació de l'estructura d'aquests llocs de treball i l'Escola d'Administració Pública de Catalunya executarà la selecció i provisió dels llocs de treball. Aquesta iniciativa té una notable transcendència i converteix Catalunya en l'única comunitat autònoma que accepta i regula competències del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal.

Si fem un cop d'ull a la història, el secretaris municipals, que l'Estat liberal del segle XIX havia heretat de l'Antic Règim, van ser elements clau en la configuració de l'Administració local moderna. Fins l'any 1924 no es van convertir en funcionaris amb dependència orgànica de l'Estat, concebuda com a garantia de la seva preparació professional i de la solvència per a l'exercici de les seves tasques. L'Estat, doncs, intervenia en l'Administració municipal i provincial com a mecanisme de “tutela” –tant de legalitat com d'oportunitat, dins la concepció administrativa heretada del model administratiu territorial francès-, i, en principi, com a garantia d'adequació de la seva gestió als interessos generals del país, però també, sens dubte, com a garantia contra pràctiques de “caciquisme local” arrelades a l'Espanya de la Restauració.

És dins d'aquest context que hem de comprendre la concepció inicial d'uns cossos que els temps han fet evolucionar. En moments de centralització política i administrativa, les lleis i reglaments municipals van col·locar el secretari entre l'autoritat estatal i el poder local. L'existència d'aquests cossos, dins la lògica dels estats centralitzats que al segle XIX van seguir el model administratiu francès, va venir històricament avalada per la necessitat de garantir una preparació adient als funcionaris clau de l'Administració municipal i local en general. El model francès, que ha estat imperfectament reproduït a Espanya més enllà de l'unitarisme estatal i de la rígida tutela sobre els ens locals, no és l'adequat a l'estructura autonòmica espanyola actual.

Òbviament, tot això havia d'evolucionar a casa nostra per tal de compatibilitzar la concepció d'aquests llocs de treball amb l'autonomia local reconeguda pel nostre ordenament jurídic. Així, la selecció del personal és avui dia només una “habilitació”, ja que el nomenament concret per ocupar un lloc de treball correspon a les autoritats de l'ens local corresponent.

Aquesta compatibilització entre cossos d'habilitació estatal i autonomia local ha estat àmpliament debatuda, i el Llibre blanc de la funció pública catalana (2005) s'inclinava per la supressió dels cossos de funcionaris d'Administració local d'habilitació estatal. En tot cas , si alguna cosa s'havia de retreure a la regulació estatal vigent fins ara és que no tenia en compte l'estructura autonòmica de l'Estat, en mantenir centralitzada la competència sobre els funcionaris d'habilitació estatal, poc coherent amb l'atribució a la Generalitat de competències teòricament exclusives en matèria d'Administració local. Per això, des de la Generalitat s'ha reivindicat la necessitat de la seva adscripció a l'Administració catalana, competent en matèria d'Administració local, fins aconseguir l'elaboració d'aquest Decret publicat el passat mes d'octubre. Aquesta “interiorització” del govern local també la trobem tant a països federals de la Unió Europea –com Alemanya, Àustria o Bèlgica–, o a d'altres models federals o federalitzats del món desenvolupat, com ara els Estats Units, Canadà o Austràlia.

Per tant, tenim al davant una nova oportunitat per fer un nou pas endavant.

Carles Bassaganya i Serra

Director General
d'Administració Local