MUNICIPI.CAT ?

Fa poques setmanes a Catalunya vam celebrar una efemèride que any rere any és motiu de joia. Parlo del tercer aniversari de l'aprovació del domini .cat per part de la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), organisme internacional que regula el món dels dominis d'Internet. Tres anys després ja hi ha més de 31.000 dominis registrats. Un èxit, es miri com es miri, d'una iniciativa que ha permès també normalitzar la identitat catalana més enllà d'Internet, ja que el .cat és al carrer, a les ràdios, a les empreses, a les televisions i també hauria de ser-ho a l'Administració local. I dic “hauria de ser” perquè, malauradament, avui el .cat encara no ha assolit el nivell d'implantació que li pertoca.

Quan fa tres anys es va rebre la gran notícia de la creació del domini, l'aleshores conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació , Carles Solà, va expressar "la gran satisfacció que per al Govern suposa que la comunitat lingüística i cultural catalana d'arreu del món pugui identificar-se davant del món amb un domini propi que ens situa amb tota normalitat al costat d'altres llengües i cultures que identifiquen diversos estats i nacions".

S'ha aconseguit una fita tan rellevant que moltes altres cultures i llengües d'arreu del món minoritzades o sense un estat al darrere que les defensi la volen imitar. I és una llàstima que encara hi hagi centenars de municipis, grans i petits, del nostre país que, tenint el domini .cat a l'abast de la mà, encara no l'utilitzin, una eina tan potent per projectar-nos tant exteriorment com interiorment.

A principis de 2006, tan bon punt es va posar en marxa el procés de registre, la Direcció General d'Atenció Ciutadana del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya va registrar un miler de dominis .cat amb els topònims de tots els municipis del Principat i de les comarques per tal de protegir-los i posar-los a disposició dels respectius ajuntaments i consells comarcals.

Des d'aleshores qualsevol administració de les esmentades ha pogut adreçar-se al Consorci de l'Administració Oberta de Catalunya (AOC) per passar a ser titular del domini .cat que li correspon i procedir a activar-lo. En aquest sentit, l'AOC ja va comunicar en el seu moment als ens locals la disponibilitat del domini. Actualment, del miler de dominis, n'hi ha 478 que encara són a mans del Consorci AOC, segons dades de la Fundació puntCAT, i això perquè els mateixos ens no han pres encara la decisió d'implantar-lo.

La gestió dels afers quotidians dels ciutadans no està renyida amb la missió que també tenen els ens locals de projectar i enfortir la nostra identitat. Aquesta qüestió no es pot reduir a aprovar mocions favorables a penjar la senyera o l'estelada en solitari durant la Diada Nacional de Catalunya: aquest gest no serveix de res si després no som capaços d'explotar el .cat els 365 dies de l'any.

Cal tenir present que el .cat és una eina molt potent que no es limita a Internet. El .cat ens recorda qui som i a què pertanyem en la multitud d'impactes diaris que es desprenen de la imatge corporativa de l'ajuntament o el consell comarcal en múltiples suports i situacions, des de cartells a documentació administrativa, incloent-hi les campanyes institucionals o el web municipal, entre d'altres.

Per tots aquests motius he volgut fer aquestes reflexions i aprofito per animar tots els ens locals que encara no han activat el domini .cat perquè s'hi decideixin. No podem permetre que multinacionals nordamericanes com ara Google, Microsoft o McDonald's ja utilitzin des de fa temps el .cat i al mateix temps hi hagi ens de l'administració catalana que encara no ho facin.

Jordi Bosch i García

Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació