20 anys de Consells comarcals
Fa 20 anys es van constituir els consells comarcals de Catalunya com a òrgans d'administració de la comarca i de govern, i com a peça del model específic d'organització territorial, configurat en els seus trets bàsics per les Lleis aprovades l'any 1987 pel Parlament de Catalunya, d'acord amb el mandat de l'Estatut de 1979. Un mandat que, per altra banda, responia a una vella aspiració del catalanisme polític, que, després de la seva efímera cristal·lització en la divisió territorial de 1936, es va convertir en un referent fonamental sota les circumstàncies adverses de la dictadura. Sobre aquesta base, els vint anys transcorreguts marquen el recorregut d'uns ens que, encara que relativament nous com a administracions, responen a la vigència del fet comarcal a Catalunya i al seu arrelament com a marc de la nostra vertebració territorial, recollit també per l'article 92 de l'Estatut de 2006.
El territori del nostre país és molt variat, es tracta d'un territori que associa harmònicament àrees rurals i urbanes amb municipis de diverses magnituds territorials i demogràfiques. Aquesta diversitat ofereix la base territorial, humana i institucional favorable i necessària per tal que els consells comarcals desenvolupin la seva funció integradora i vertebradora del país. Els consells comarcals han arrelat en el nostre escenari administratiu sobretot en els àmbits menys metropolitans, amb èxits certament notables alhora de connectar determinades necessitats i inquietuds dels habitants dels municipis que l'integren, convertint-se en suport del nostre món local. Malgrat tot, i també és necessari citar-ho, els consells comarcals no han sabut aprofundir al cent per cent en les virtuts territorials que ofereix el nostre país ni en la seva tasca, degut a la politització, en alguns casos excessiva, que ha fet minvar els seus objectius inicials, convertint-se, a vegades, en armes en contra de determinades capitals de comarca, fet que probablement ha erosionat en excés el fet comarcal en sí mateix.
Des del Departament de Governació i Administracions Públiques, apostem pels consells comarcals. De fet, ens impliquem a donar-los el nostre suport com a institució representativa de l'interès general del país, tot pretenent aprofundir en la mancomunació i l'eficiència de la gestió local.
Però aquests 20 anys de camí recorregut, coincideix en uns moments fonamentals, d'acord amb el desplegament del model d'organització territorial de l'Estatut d'Autonomia de 2006. Cito per tant, el moment on s'ha de desenvolupar i materialitzar la Llei de governs locals, o la Llei de finances locals, com a mandats estratègics i estatutaris, que emparant-se amb el principi d'assimetria puguin permetre parlar i plantejar amb més intensitat la vessant mancomunada de serveis més municipalistes, eficients i necessaris, per tal, encara més, de valorar i posicionar els consells comarcals com a peça institucional que ajudi a cohesionar, vertebrar i equilibrar cadascuna de les nostres comarques i del conjunt de Catalunya. 
Carles Bassaganya i Serra
Director general d'Administració Local
|
