L'article 137 de la Constitució espanyola estableix que "L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius". Correlativament, l'article 5 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya diu que "La Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarques. També podrà crear demarcacions supracomarcals". En compliment d'aquest manament estatutari, el Parlament de Catalunya aprovà les anomenades lleis d'organització territorial, que estructuren el sector local català: Llei 5/1987, de 4 d'abril, del règim provisional de les competències de les diputacions provincials, Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya, Llei 7/1987, de 4 d'abril, per la qual s'estableixen i regulen actuacions públiques especials en la conurbació de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona d'influència directa, i, per últim , la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya. Aquesta Llei ha estat modificada en diverses ocasions i ha patit afectacions per la normativa estatal de caràcter bàsic, que s'ha aprovat amb posterioritat; raó per la qual el Govern de la Generalitat, per manament del Parlament, va refondre la Llei, mitjançant el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, per qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya. D'acord amb aquest marc normatiu, els municipis i les comarques són els ens locals en què s'organitza territorialment la Generalitat de Catalunya, al temps que es reconeix també la condició d'ens locals a la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis. El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa territorial, i gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius. El municipi és l'entitat bàsica de l'organització territorial, i l'element primari de participació ciutadana en els assumptes públics; gaudeix d'autonomia, i el seu govern i administració correspon a l'ajuntament, integrat per l'alcalde o batlle, i els regidors. Elements constitutius del municipi són la població i el territori -el terme municipal-, dins el qual es poden trobar diferents entitats de població, estructurades en nuclis habitats o amb població en disseminat. En aquests moments, hi ha a Catalunya 946 municipis. 26 d'ells no superen els 100 habitants; 476 es troben entre els 100 i els 1.000 habitants, 254 entre els 1.001 i els 5.000, 131 entre els 5.001 i els 20.000, 36 entre els 20.001 i els 50.000, i 23 per damunt dels 50.000 habitants: en tot cas, el 70,91% de la població catalana viu en els 59 municipis que superen els 20.000 habitants. Les entitats de població que, dins d'un municipi, constitueixen nuclis separats, poden constituir-se en entitats municipals descentralitzades, regides per una junta de veïns, al front de la qual hi ha un president: actualment existeixen a Catalunya 58 EMD. La comarca es constitueix com una entitat local formada per l'agrupació de municipis, que té personalitat jurídica i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins. El seu govern i administració correspon al consell comarcal, integrat pels consellers comarcals i el president del consell. Les comarques són creades per Llei del Parlament de Catalunya, i actualment n'hi ha 41. La província és una entitat local formada per l'agrupació de municipis, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats; el seu govern i administració correspon a les diputacions provincials. A Catalunya hi ha 4 províncies. Les entitats metropolitanes es creen per Llei del Parlament de Catalunya i són ens locals de caràcter instrumental; actualment existeixen les entitats metropolitanes del Transport i dels Serveis Hidràulics i el Tractament de Residus, creades per la Llei 7/1987. Els municipis, en l'exercici del seu dret a associar-se, ho poden fer amb altres municipis -creant mancomunitats, de les quals, en aquests moments, n'hi ha 68 a Catalunya- o bé amb altres administracions públiques o entitats privades sense finalitat lucrativa -donant origen als consorcis, amb un cens actual de 219-; en ambdós casos, l'objecte és sempre determinat, i es tracta de l'execució en comú d'alguna o algunes obres, o per a la gestió de serveis de les seves competències. Per últim, i per a la gestió dels seus serveis, els ens locals poden constituir ens de gestió, dels quals existeixen 707, en aquests moments: organismes autònoms, que tenen personalitat jurídica pública, de caràcter administratiu o bé industrial, comercial, financer o anàleg. Quan es tracta de serveis de caràcter econòmic, l'ens local pot gestionar-los directament mitjançant una societat mercantil, en règim d'empresa privada, el capital de la qual ha de pertànyer íntegrament a l'esmentat ens, o bé, indirectament, per la creació de societats mercantils o cooperatives d'economia mixta, o participació en d'altres ja existents. Els ens locals, d'acord amb el Text Refós 2/2003, poden dotar-se d'un escut o un emblema com a distintiu, i, en el cas dels municipis, d'una bandera. El personal al servei dels ens locals es compon de funcionaris de carrera -entre els quals hi ha els integrats als cossos d'habilitació estatal-, personal interí, personal laboral i personal eventual: els ens locals han d'aprovar anualment la seva plantilla, la qual ha de comprendre tots els llocs de treball reservats a cada classe de personal. Els ens locals estan obligats a aprovar, anualment, un pressupost d'ingressos i despeses, juntament amb les seves bases d'execució: la liquidació del pressupost, pel que fa a la recaptació dels drets i el pagaments de les obligacions, s'efectuarà a 31 de desembre de l'exercici de referència. Barcelona, maig de 2005