Notícies El paper dels poders regionals i locals en la construcció europea El 14 de gener de 2003, el Parlament Europeu va adoptar la "Resolució sobre el paper dels poders regionals i locals en la construcció europea". El document centra les seves propostes en cinc àrees diferents: I. APROXIMACIó DE LA UNIó ALS SEUS CIUTADANs La Unió Europea (UE)  ha de formular nous m�todes participatius que reconeguin el rol fonamental de les col.lectivitats locals i regionals en el procés de preparaciól de les decisions comunitàries i en l'aplicació de les polítiques de la Unió. Això aproparˆ els ciutadans al projecte d'integració europea. La Constitució Europea ha de reconèixer el paper de les regions, les províncies, els municipis i tota organització territorial. Per aquest motiu la futura Constitució també ha de definir de manera més precisa l'exercici, l'aplicació i el control del principi de subsidiarietat. D'altra banda, el Parlament demana que les regions puguin escollir (quan sigui competència seva) els mètodes per transposar les directives al dret intern de cada estat membre. Paral.lelament, l'Eurocambra recomana als estats que reforcin els mecanismes interns de participació de les regions i de les col.lectivitats territorials, en particular les dotades de poders legislatius, com és el cas de Catalunya. II. REPRESENTACIó PARTICIPATIVA Tal com va sol.licitar el Comitè de les Regions, el nou marc constitucional de la UE hauria d'incorporar la Carta europea d'autonomia local com a part del cabal comunitari. D'altra banda es demana a la Comissió que, en la preparació dels actes legislatius i en l'elaboració de les polítiques comunitàries, associï en tot moment a qui vagi a aplicar-les (corresponent als estats la definició de les modalitats d'associació).

El text dóna suport al Llibre blanc de la Governança de la Comissió Europea, que considera les regions i els municipis com a mediadors entre els ciutadans i les institucions comunitàries. També dóna suport a les propostes de la Comissió sobre l'exploració de la via dels "contractes tripartits" entre la Unió, els estats i les col.lectivitats territorials designades per aquells. Per œltim, demana una intensificaci— de la cooperaci— entre les assemblees regionals i el Parlament Europeu. III. ACCƒS AL TRIBUNAL DE JUSTêCIA Les regions i altres ens territorials haurien de poder defensar-se de les infraccions (sobretot en termes de subsidiarietat) davant el Tribunal de Just’cia, sota l'autoritat de l'estat membre en qŸesti—, conformement amb la seva Constituci— o legislaci— nacional. El Comit� de les Regions hauria de tenir el dret de recurs davant el Tribunal de Just’cia en cas de presumpta violaci— del principi de subsidiarietat o per defensar les seves prerrogatives. TambŽ es recorda que la determinaci— de les compet�ncies respectives dels estats i de les regions en els casos concrets correspon exclusivament als Tribunals Constitucionals o altres ˜rgans previstos per a aquesta finalitat. IV. COOPERACIî TRANSFRONTERERA La Comissi— ha de fomentar, en estreta colálaboraci— amb els estats, les regions i els municipis, la cooperaci— transfronterera. L'executiu comunitari hauria d'elaborar un estatut que facilitŽs la posada en prˆctica d'aquesta cooperaci—. V. CONVENCIî El document proposa esmenes als Tractats amb la finalitat que aquests garanteixin: la promoci— de la cohesi— territorial (art.2 Tractat UE), el respecte de les identitats nacionals dels seus estats membres com tambŽ la seva estructura territorial i l'autonomia de les regions i els municipis (art. 6 Tractat UE), el foment de la cooperaci— transfronterera (art 158 Tractat CE). D'altra banda, el Parlament Europeu demana que s'afegeixi un nou article 151 bis al Tractat de la CE que estableixi el segŸent: "La Comunitat, dins de les seves esferes de compet�ncia, respectarˆ i promourˆ la diversitat lingŸ’stica a Europa, incloses les llengŸes regionals o minoritˆries com a expressi— d'aquesta diversitat, demanant la cooperaci— entre estats membres i recorrent a altres instruments adequats per assolir aquest objectiu". El document de treball va ser elaborat per Giorgio Napolitano i ha servit de base per a la present Resoluci—. El podeu consultar a l'adre�a d'Internet segŸent: http://www.infoeuropa.org/catala/Futur_ue/doc/napolinato.pdf