|
Els objectius de l’AEL 2001 van ser els següents:
- Sensibilitzar sobre la diversitat lingüstica i cultural a Europa; - Fomentar el multilingüisme; - Promoure els avantatges de dominar diversos idiomes; - Impulsar l’aprenentatge permanent; i - Promoure diversos mètodes d’ensenyament i d’aprenentatge de llengües. Aquests objectius es van acomplir mitjançant les accions següents: 1) Una campanya d’informació i de comunicació centrada en aconseguir l’efecte multiplicador de les activitats organitzades en els països participants. 2) El cofinançament de projectes organitzats a àmbit local, regional, estatal o transnacional. La majoria dels projectes es van adreçar al públic en general, tot i que també hi va haver projectes destinats a estudiants i a professors de diversos nivells d’educació. 3) L’etiquetatge d’altres activitats, com per exemple els panells sobre l’AEL, un vídeo per promoure els objectius de l’Any Europeu, les targes postals i el manual d’informació adreçat als interessats en treballar com a traductors o intèrprets. La col.laboració entre la Comissió i el Consell d’Europa va ser un dels eixos de l’AEL 2001 i es va materialitzar en les iniciatives conjuntes següents: a) l’acte d’obertura europeu a Lund (Suècia) i l’acte de cloenda a Brussel.les; b) la Setmana Europea dels Adults que aprenen idiomes (5-11 de maig de 2001) i el Dia Europeu de les Llengües (26 de setembre de 2001); c) la publicació d’una guia per a estudiants d’idiomes adults, titulada “Així es pot aprendre idiomes”; d) la creació d’una pàgina web conjunta de l’AEL, dividida en quatre àrees: informativa, d’aprenentatge, poesia i fòrum de debat; i e) l’elaboració d’un logotip i l’elecció del lema de l’AEL: "Els idiomes obren portes". El pressupost assignat a l’AEL per la UE va ascendir a 11 milions d’euros. Tot i que la gestió d’aquest pressupost estava centralitzada, el 70% dels fons es va canalitzar directament cap a organitzacions que treballaven a àmbit estatal, regional o local. III. RESULTATS DE L’AEL 2001 En funció dels objectius definits, l’Any Europeu de les Llengües va permetre estendre la sensibilització sobre la diversitat lingüstica i cultural a Europa, com també sobre els avantatges del bilingüisme i del multilingüisme. L’enquesta Eurobaròmetre 54 "Els europeus i les llengües 2001" demostra que la majoria dels ciutadans europeus destaquen la importància de conèixer diverses llengües [http://europe.eu.int/comm/education/languages/lang/eurobarometer54_en.html]. Des d’un punt de vista polític i estratègic, l’AEL va servir de plataforma de reflexió i de debat. A escala europea, el Parlament Europeu i el Comitè de Regions van manifestar el seu suport a la diversitat lingüstica a Europa i a la promoció de les llengües territorials i minoritàries. A àmbit estatal i regional, l’AEL va contribuir a la introducció de canvis estratègics en l’ensenyament d’idiomes. En aquest sentit, el mes d’abril de 2002, el govern francès va anunciar la creació d’una casa de les llengües (Maison des langues); a Espanya, la Comunitat de Madrid va iniciar un estudi d’un any sobre l’ensenyament d’idiomes, i a Catalunya es va publicar un informe detallat sobre les iniciatives estratègiques i polítiques iniciades durant l’Any Europeu (“Memòria sobre l’Any Europeu de les Llengües 2001”. Comissió interdepartamental, Generalitat de Catalunya. 2002). Pel que fa a les associacions i ONG, l’Associació Europea de Pares i el Comitè sindical europeu de l’educació van publicar una declaració titulada “Aprenentatge eficaç d’idiomes”, i la Unió Europea de Sords va presentar la seva Resolució sobre les Llengües de Signes. Les declaracions polítiques realitzades a escala estatal també van reiterar que el domini de llengües estrangeres ha de considerar-se una capacitat bàsica i, per tant, al final de l’educació formal la qualificació dels joves ha d’incloure el coneixement de dues llengües a més de la materna. Altrament, es van proposar les accions específiques següents: a) Millorar els coneixements lingü’stics de tots els ciutadans europeus. b) Intensificar la motivació per a aprendre idiomes, millorant la preparació lingüstica i intercultural i donant suport a la mobilitat. c) Millorar la qualitat de l’ensenyament d’idiomes. d) Promoure el multilingüisme com a objectiu bàsic del sistema educatiu. e) Optimitzar els sistemes d’avaluació dels coneixements lingüstics i reconèixer els coneixements adquirits mitjançant l’educació no formal. A àmbit de política lingüstica i segons el present Informe, l'AEL també va contribuir a l'evolució del concepte de multilingüisme, expressat en els termes següents: - dret dels ciutadans a utilitzar les seves pr˜pies llengües; - necessitat de les comunitats a disposar de recursos d’aprenentatge d’idiomes de qualitat amb una ˆmplia oferta de llengües; - avantatges dels coneixements lingü’stics per a la societat, el comerç i les persones; - deure dels governs i de les autoritats europees de promoure la diversitat lingü’stica a Europa. IV. CONCLUSIÓ L’Any Europeu va donar un nou impuls i major visibilitat a les iniciatives relacionades amb les llengües. Aquest impuls va quedar reflectit en una sèrie de mesures comunitàries i dels propis estats, d'entre les quals cal destacar les següents: 1) El 13 de desembre de 2001, el Parlament Europeu va adoptar la "Resolució sobre les llengües europees regionals i menys difoses" (DOCE núm. C-177E, de 25/07/2002, pˆg.334.), en la qual sol.licitava als estats membres i a la Comissió l'adopció de mesures per a la promoció de l’aprenentatge d’idiomes i la diversitat lingüística i per al foment de les llengües regionals i minoritàries. [http://europa.eu.int/eur-lex/pri/es/oj/dat/2002/ce177/ce17720020725es03340336.pdf]. 2) El 14 de febrer de 2002, el Consell va adoptar la "Resolució relativa a la promoció de la diversitat lingü’stica i l'aprenentatge de llengües en el marc de la realització dels objetius de l'Any Europeu de les Llengües 2001" (DOCE núm. C-50, de 23/02/2002, pàg. 1.), en la qual convidava la Comissió a establir un Pla de treball per a la promoció de la diversitat lingü’stica i l'aprenentatge de llengües, en coherència amb els objectius concrets dels sistemes d’educació i formació a Europa (entre els quals hi ha l'aprenentatge de llengües estrangeres). [http://europa.eu.int/eur-lex/pri/es/oj/dat/2002/c_050/c_05020020223es00010002.pdf]. 3) En el Consell Europeu de Barcelona (de març de 2002), els caps d’estat i de govern van demanar mesures noves per millorar els coneixements bàsics de dues llengües estrangeres, com a mínim. També van demanar la creació d'un indicador comœ de coneixemnets lingü’stics per al 2003. 4) Per la seva part, els estats membres han format un grup d’experts en l’ámbit de les llengües, amb una doble missió: a) assessorar i informar sobre la forma en què els estats membres poden assolir els objectius lingüistics plantejats; i b) contribuir a l’elaboració de les propostes d’acció a escala europea sol.licitades pel Consell . La Comissió té previst presentar durant l'any 2003 un pla d’acció per promoure l’aprenentatge de llegües i la diversitat lingü’stica a escala europea. El pla d'acció se centrarà en els resultats de l’AEL 2001 i en les aportacions de la "Consulta pública sobre aprenentatge de llengües i diversitat lingü’stica" oberta fins al 31 de gener de 2003 [http://europe.eu.int/comm/education/languages/consult_es.html]. | 
