Notícies -Fons Estructurals Europeus Principis i requisits bàsics per participar en projectes europeus Els programes comunitaris són sovint considerats de dif’cil accés per la seva complexitat, la seva dimensió, els seus requisits i les seves exig�ncies. Abans de presentar una petició de subvenció, és necessari conèixer alguns dels conceptes claus que, complementàriament als requisits propis de cada programa o convocatària, per norma general i tret de poques excepcions, han de complir els projectes que aspiren a rebre cofinançament comunitari. Es tracta dels requisits següents: 1. MIRAR VERS EUROPA El projecte ha de seguir les orientacions de les polítiques comunitàries i els seus objectius, és a dir, ha de presentar un interés europeu. Les l’nies de finançament de les Comunitats Europees no busquen subvencionar projectes que tractin problemes locals sinó que han d’abastar problemˆtiques que es repeteixin en diferents països de la Unió Europea i proposar solucions conjuntes per fer-hi front. 2. TRANSNACIONALITAT Per tal que un projecte sigui transnacional s’ha d’establir una relació de cooperació i colálaboració amb socis d'altres estats membres, el nombre dels quals oscil.larà en funció de la convocatòria. Els projectes transnacionals han de potenciar l'intercanvi d'experiències, metodologies i resultats. La dimensió transnacional pot tenir graus diferents, des del disseny comú de totes les accions del projecte fins a l'establiment d'intercanvis puntuals d'informació o de bones pràctiques en el marc d'una acció concreta. ònicament els projectes que es presentin en el marc dels fons estructurals podran obviar aquesta característica. Per a moltes de les entitats disposades a presentar un projecte, la cerca de socis és el primer problema al qual han de fer front. Si l’entitat no coneix organismes d’altres estats membres disposats a participar com a socis en el projecte que es vol elaborar, existeixen diferents m�todes per buscar-los.

El Patronat Catalˆ Pro Europa compta, en el seu web, amb un servei de recerca de socis on poden trobar-se demandes formalitzades per entitats d’altres pa•sos membres i que cerquen socis catalans per presentar projectes. Les entitats catalanes poden visitar el web per si hi ha alguna demanda que casa amb els seus propis interessos i posar-se directament en contacte amb l’entitat l’der del projecte. En el mateix web tambŽ es troba un formulari de cerca de socis que les entitats interessades poden complimentar i retornar al Patronat Catalˆ Pro Europa. Des de les delegacions de Brusseláles i de Lleida, el Patronat fa una ˆmplia difusi— de la recerca per mitjˆ de la xarxa europea de Correfours rurals i de les oficines regionals representades a Brusseláles. Aquest servei que ofereix el Patronat Catalˆ Pro Europa pot trobar-se a l’adre�a d’internet segŸent: http://www.infoeuropa.org/catala/Ajuts_ue/pp.htm Per a les entitats que no hagin presentat cap projecte, Žs recomanable que comencin participant com a socis de projectes liderats per entitats d’altres estats membres. D’aquesta manera, l’entitat tŽ l’oportunitat d’iniciar la seva presa de contacte amb la formulaci— de projectes sense haver de carregar amb la responsabilitat que implica ser-ne l’entitat l’der. 3. INNOVACIî Es requereix la introducci— de noves mesures, nous continguts o nous m�todes en la posada en marxa dels projectes que es presenten amb l'objectiu d'experimentar noves f—rmules que estimulin canvis en el marc de les pol’tiques comunitˆries. D’aquesta manera, en general, es valora que el projecte Žs innovador quan implica: - La creaci— i l'experimentaci— de nous continguts, instruments, productes i metodologies que suposin un canvi d'estrat�gies tradicionals aplicades al disseny i al desenvolupament de les accions elegibles. - La transfer�ncia d'un model metodol˜gic i/o organitzatiu a un altre ˆmbit d'actuaci— ja sigui pel tipus d'instituci— a qu� es dirigeix, el colálectiu amb qu� es pretŽn treballar o el territori on es proposi posar en prˆctica. L'aut�ntica innovaci— d'un projecte ve definida pel seu carˆcter experimental i per la seva consideraci— de projecte pilot. El desenvolupament d'actuacions que resultin especialment originals pot determinar el carˆcter innovador d'un projecte. 4. EFECTE MULTIPLICADOR Els projectes que es presentin han de garantir la transfer�ncia dels enfocaments, els m�todes i els resultats obtinguts en la realitzaci— del projecte a altres entitats que hi puguin estar interessades i no hi hagin participat. Els projectes han de ser capa�os de projectar els seus resultats, accions de difusi— dels resultats i les possibilitats d'expansi— de les accions grˆcies a les sin�rgies establertes entre les mateixes i els organismes participants i a les economies d'escala que permeten rentabilitzar els resultats, la previsi— d'una projecci— de futur amb l'objectiu d'aconseguir la perman�ncia en el temps de les accions i els resultats. ƒs important, en aquest sentit, que els projectes contemplin elements que facilitin la seva posterior difusi—, ja sigui en formats tant diferents com pˆgines web, publicacions, CD-roms, etc. 5. COFINAN‚AMENT El principi general comunitari exigeix que el projecte presenti de manera coherent un percentatge de finan�ament comunitari i la resta estigui assegurat per les aportacions dels socis (de diversa naturalesa, ja sigui pœblica o privada). Es tracta, en definitiva, de l'aplicaci— de la teoria de l'esfor� compartit. Cal assegurar la garantia de cofinan�ament, tenint en compte que es valora positivament la participaci— de mŽs d'una entitat cofinan�adora per aconseguir la sin�rgia de recursos en la consecuci— dels objectius perseguits. El grau de cofinan�ament pot variar molt d’un programa comunitari a l’altre. En les convocat˜ries, la Comissi— es compromet a no superar un percentatge de cofinan�ament del cost total del projecte. Aix˜ no implica, per˜, que es comprometi a pagar el mateix percentatge en tots els projectes que s’aprovin. 6. PARTICIPACIî DELS ESTATS CANDIDATS La majoria de programes comunitaris estan oberts a la participaci— dels pa•sos candidats a l’adhesi— (Tx�quia, Hongria, Pol˜nia, Eslovˆquia, Bulgˆria, Romania, Est˜nia, Let˜nia, Lituˆnia, Eslov�nia, Malta, Xipre, Turquia). La Comissi— ho considera una manera efectiva perqu� aquests pa•sos puguin familiaritzar-se amb els programes comunitaris, d’una banda, i amb els diferents m�todes de treball dels estats membres, de l’altra. En aquest sentit, es consideren prioritaris aquells projectes presentats per estats membres que incloguin la participaci— de socis provinents d’aquests pa•sos. CONCLUSIî Presentar un projecte europeu no Žs una tasca senzilla, sobretot si Žs la primera vegada que es realitza. Per aquest motiu recomanem a les entitats interessades que facin œs de tota la documentaci— que acompanya la convocat˜ria i que Žs imprescindible per a l’elaboraci— del projecte. Aquesta documentaci— (guia de l’usuari, formularis, etc.) es troba disponible a l’adre�a d’internet de la Direcci— General de la Comissi— Europea que obri la convocat˜ria: http://www.europa.eu.int/comm/dgs_es.htm. Per a un millor coneixement de tots els programes i les l’nies pressupostˆries comunitˆries s’aconsella la consulta de la base de programes i ajuts elaborada pel Patronat Catalˆ Pro Europa i disponible a la pˆgina d’Internet segŸent: http://www.infoeuropa.org/catala/Ajuts_ue/pp.htm.