| Notícies -Fons Estructurals Europeus El Comissari Barnier compareix davant el Parlament Europeu per parlar de la política regional La setmana del 18 al 24 de febrer el comissari Barnier va participar a les Comissions del Parlament Europeu de control pressupostari i de política regional per parlar de la seva cartera. En l'informe que sobre aquesta matèria pocs dies abans el Parlament Europeu havia adoptat, aquest afirmava que la proporció del 0.45% del PIB comunitari a aquesta política no podia reduir-se i que l'ampliació no devia realitzar-se en detriment de les regions menys desenvolupades de la Unió Europea actual. Per tant, s'hauria d'establir un llindar del PIB diferent per les regions que ja pertanyen a la UE o les dels països candidats i incorporar, a la vegada, altres criteris per l'elegibilitat, com per exemple, l'atur. També demana un nou enfocament per l'Objectiu 2 que estaria destinat a regions en problemes concrets . En la seva comparacència davant la Comissió de control pressupostari que està treballant amb laprovació de la gestió del pressupost del 2000, el comissari Barnier va afirmar que era previsible que no es realitzessin tots els crèdits previstos aquell any per la política regional degut al retard en laprovació dels programes i s'ha compromès a millorar l'execució d'aquests programes mitjançant la simplificació dels procediments i l'anticipació de les negociacions per el proper període (2007-2013) amb el fi de poder començar laplicació dels programes al inici del període. També va afirmar que l'import pendent de liquidació de l'anterior període (1994-2000) s'ha redut a 400 MEUR a finals de 2001. En aquest sentit, i davant la Comissió de política regional, el Comissari Barnier va afirmar que el nivell d'utilització dels crèdits de compromís disponibles per 2001 ha arribat a quasi el 100% encara que reconeix que només s'han realitzat un 71.3% dels crdits de pagament. I va afirmar que examinarà amb els estats membres la forma en la que estableixen les seves previsions pressupostries perquè hi ha un important diferència entre les previsions dels mateixos i les demandes reals, problema que s'agreuja sota la nova regla de que els crèdits compromesos s'han de utilitzar en els dos anys que segueixen el compromís o sinó es perden (Regla del n+2). |