| INTRODUCCIÓ: EL RESCAT DE LA CONCESSIÓ 1. Concepte El rescat de la concessió és la fórmula jurídica especial de resolució anticipada de la concessió en virtut de la qual, i mitjançant la indemnització corresponent, l'ajuntament pot, de manera unilateral, independentment de la culpa de l'empresari o concessionari, posar fi al contracte concessional abans del venciment del termini estipulat, atès l'interès públic. El rescat, tal com el plantegen la legislació moderna i la doctrina, ofereix les característiques següents: a) Unilateralitat. El rescat comporta sempre una decisió unilateral de l'ens local, atès l'interès públic i mitjançant la indemnització corresponent; mai són necessàries ni la conformitat de l'altra part ni una resolució judicial, ja que l'Administració actua en l'exercici d'una potestat que li és pròpia. Per això, s'ha de rebutjar tota motivació de culpabilitat. b) Essencialitat. La facultat de rescat unilateral és essencial en la concessió, fins al punt que pot exercitar-se fins i tot en el cas que no estigui previst en el plec de clàusules d'explotació ni en el contracte. L'interès públic prevalent està per damunt de qualsevol gènere de consideracions. És clar que, si la facultat de rescat és essencial en la concessió, i s'enllaça directament amb l'interès públic, al qual es tracta de protegir amb aquesta, resulta evident la seva naturalesa irrenunciable dins de l'orientació general de l'article 6.2 del Codi civil. El rescat d'una concessió produeix diverses conseqüències -que enllacen amb la potestat de modificació unilateral, en què es basa el seu fonament-, les quals poden sintetitzar-se de la manera següent (article 264, en relació amb l'article 263, del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, de 13 de juny de 1995): a) L'efecte principal consisteix en l'extinció de la concessió abans del venciment del termini estipulat en el contracte. b) Determina, a més, la transferència a l'ens local de les obres i les instal.lacions. c) Fa sorgir el deure d'indemnitzar el concessionari del valor de les que no hagin de revertir a l'ens local, tenint en compte el grau d'amortització i els danys i perjudicis, si s'escau, irrogats al concessionari, inclosos els beneficis futurs que deixi de percebre. d) Confereix plenes facultats a l'ens local per determinar, de manera discrecional, la modalitat de la gestió del servei i de la destinació de les instal.lacions que hi estan afectades. 2. Legislació aplicable a) Article 242.2 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya. b) Article 99 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL). c) Articles 238, 241.c), 248.e), 249.c), 263, 264, 265 i concordants del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (ROAS). d) Reglament de serveis de les corporacions locals de 17 de juny de 1955, amb caràcter supletori (RS). e) Article 2.2.b) de la Llei 6/1995, de 28 de juny, del Jurat d'Expropiació de Catalunya. 3. Consideracions pràctiques Aquesta fórmula del rescat és poc utilitzada, malgrat els evidents avantatges que ofereix per a l'ens local. Val com a exemple el cas del rescat de concessions molt antigues, les clàusules de les quals han quedat obsoletes i, a més, les empreses concessionàries són petites i no disposen de capacitat econòmica per afrontar una modernització del servei (és el cas d'empreses subministradores d'aigua potable als nuclis antics d'algunes ciutats catalanes). L'article 248 del ROAS consigna, a l'apartat e), dins de les potestats atribuïdes a les corporacions locals amb referència a les concessions, la de rescatar-les. L'acte administratiu que determina i caracteritza el rescat pertany a l'esfera de la discrecionalitat -l'adopció dels acords corresponents no està condicionada per cap circumstància específica sense la concurrència de la qual no poden produir-se, per la qual cosa no cal una motivació de culpabilitat-, cosa que permet a la corporació assumir la gestió directa del servei per si mateixa o per mitjà d'un ens dependent. Una altra qüestió diferent és si contractualment poden condicionar-se les modalitats d'aplicació del rescat; per exemple, límits de temps o manera de computar la indemnització. No hi ha cap dubte que és possible, de fet es produeix aquesta situació, sempre, naturalment, que no estigui en contradicció amb un precepte legal i que no es porti a límits que, pràcticament, equivalgui a una renúncia del dret a rescatar (així: establir un termini de garantia en el plec de clàusules d'explotació en la contractació de la gestió dels serveis locals, consistent a assenyalar un període inicial, dins del qual el rescat quedaria vedat). Aquestes restriccions a la plena discrecionalitat de l'Administració poden ser necessàries perquè, si no hi fossin algunes, es podria produir el retraïment de capitals i la frustració amb motiu de la solució buscada en iniciar-se una concessió. Ningú està disposat a afrontar les dificultats i els riscos que suposa el muntatge d'una empresa, sense que se li permeti obtenir els profits i les garanties derivats de la seva iniciativa (ALBI, Tratado de los modos de gestión de las corporaciones locales). L'article 264 del ROAS conté previsions sobre els efectes del rescat, als quals ja ens hem referit. Dins d'aquests efectes hi ha el "deure d'indemnitzar el concessionari del valor de les obres i les instal.lacions que no hagin de revertir a l'ens local, tenint en compte el grau d'amortització i els danys i perjudicis, si s'escau, irrogats al concessionari, inclosos els beneficis futurs que deixi de percebre". L'article 99.2 del TRRL estableix que per determinar el preu just s'han de seguir les regles i el procediment que estableix el capítol III del títol II de la Llei d'expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954, si bé en el Jurat d'Expropiació de Catalunya el funcionari tècnic a què es refereix l'apartat b) de l'article 32 de la Llei esmentada ha de ser designat per la corporació local interessada. L'enquadrament del rescat, tal com es planteja en el Reglament estatal de serveis de 1955, enllaça directament amb la llei de la mutabilitat dels serveis públics i amb els contractes que s'hi relacionen i, d'aquesta manera, per ALBI: "El rescate de las concesiones no es más que una consecuencia de un principio fundamental, denominado ley de mutabilidad, en virtud de la cual la Administración pública posee la potestad de modificar, como lo estime conveniente, los contratos en que intervenga y los servicios con los mismos relacionados, sin más límites que la obligación de indemnizar a la otra parte". Aquest criteri està expressat en el Reglament de serveis de les corporacions locals, quan determina aquella altra potestat que poden exercir les corporacions locals en les concessions que atorguen: la de modificar-les discrecionalment, sempre que ho aconsellin l'interès públic -article 127.1, norma 1a- i la variació del temps de la prestació en què el servei s'hagi de desenvolupar. En el mateix sentit es pronuncia el ROAS en els articles 238 i 248. Un cop l'acord del rescat és executiu, la corporació ha de prestar el servei mitjançant qualsevol de les fórmules de gestió directa que preveu la legislació aplicable, sense perjudici de la possibilitat de suprimir-lo (article 265.6 del ROAS). L'article 265 del ROAS regula detalladament el procediment del rescat: 1. Justificació tècnica i jurídica de l'interès públic en què es fonamenti el rescat. 2. Resolució del president o la presidenta de la corporació d'inici de l'expedient. 3. Tramesa dels referits informes al concessionari perquè pugui formular les al.legacions que cregui convenients en defensa dels seus drets, en un termini de quinze dies. 4. Dictamen de la comissió informativa corresponent i acord plenari de la corporació pel qual s'aprova el rescat de la concessió. Aquest ha de fixar un termini d'executivitat no inferior a sis mesos, i ha d'instar el contractista perquè formuli una valoració de la indemnització que cregui que li correspon percebre. En el mateix acord s'ha de nomenar un interventor tècnic o una interventora tècnica perquè les obres i les instal.lacions afectades passin a la corporació en les condicions que assenyali el plec de clàusules o, si no n'hi ha, l'acord plenari. 5. Notificació dels acords al concessionari, amb la indicació dels recursos que corresponguin. | 
