La dispensa de l'obligació de prestar els serveis municipals mínims obligatoris
Introducció

Última revisió
2 degener de 2002


1. Concepte

La dispensa consisteix en l'exoneració de l'obligació d'establir o prestar els serveis mínims quan en sigui impossible o molt difícil el compliment per part dels municipis.

La dispensa també es pot fonamentar en la innecessarietat de la prestació del servei.

2. Legislació aplicable

a) Article 26.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

b) Articles 65 i 66 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.

c) Articles 26.1.a) i 27.1.a) de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya.

d) Articles 170-174 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals.

3. Consideracions pràctiques

La Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, ja preveu, juntament amb els serveis que, sols o associats, han de prestar obligatòriament els municipis, la possibilitat que aquests sol.licitin de la comunitat autònoma respectiva la dispensa d'aquesta obligació quan, per les seves característiques peculiars, resulti impossible o de molt difícil compliment per a l'ajuntament establir i prestar aquests serveis.

D'altra banda, la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, recull i desplega el concepte de dispensa de l'obligació d'establir o prestar els serveis obligatoris i atribueix a la comarca l'obligació de prestar-los en aquest cas.

Quan per les característiques particulars del municipi es justifica la innecessarietat de prestar un servei determinat, no és necessària la intervenció supletòria de la comarca; en aquest cas el municipi n'ha de fer lainformació pública i ha d'adjuntar-ne el resultat a la sol.licitud de dispensa.

El consell comarcal i la diputació provincial corresponents han d'emetre informe sobre la sol.licitud de dispensa. En la instrucció d'aquest expedient s'han de demanar els informes necessaris per determinar les característiques econòmiques i financeres del servei i les característiques tècniques per prestar-lo adequadament.

La resolució del Govern de la Generalitat ha de determinar quina administració ha d'assumir el servei i les aportacions econòmiques municipals per cobrir la totalitat del seu cost, que en la dispensa es deu a causes tècniques, o per cobrir-ne parcialment el cost, quan és per raons de naturalesa econòmica.

Correspon a la comarca, sens perjudici de les competències que pertoquin a les diputacions, establir els serveis mínims deficitaris per a aquests municipis o assegurar l'adequada prestació dels que ho requereixin i, també, sis'escau, exercir les funcions públiques necessàries.

Hi ha, però, determinats supòsits que fan innecessari que el municipi instrueixi l'expedient de dispensa de prestació de serveis mínims. El consell comarcal corresponent pot iniciar l'expedient de dispensa dels serveis mínims municipals en els supòsits següents:

a) La insuficiència de capacitat financera, l'especialitat de l'estructura del territori i dels assentaments de població o altres causes tècniques que impossibilitin l'establiment o la prestació adequada o eficient dels serveis mínims de competència municipal.

b) L'absorció de més del 50% de la capacitat financera en partides pressupostàries destinades a retribuir les funcions públiques necessàries.

c) La població del municipi totalment disseminada o bé estructurada en diversos nuclis de població sense que cap d'aquests no agrupi més de cinquanta habitants.

L'aplicació d'aquests supòsits requereix l'aprovació del Govern de la Generalitat a proposta de la comarca corresponent, i que el municipi interessat no s'hi oposi en el tràmit de consulta prèvia que se li atorgui.

La dispensa, doncs, té per objecte un servei obligatori mínim que el municipi és incapaç de prestar i que és assumit per la comarca.

El Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, que desplega la Llei 8/1987, regula els tres supòsits següents:

a) La dispensa per impossible o difícil compliment, per causes tècniques o de naturalesa econòmica.

b) La innecessarietat, fonamentada en les característiques particulars del municipi (amb el procediment que preveu l'article 173, en relació amb l'article 172).

c) Supòsits de dispensa a proposta de la comarca (article 174).

El supòsit que s'examina en aquest expedient és el de l'apartat a), és a dir, la dispensa de serveis mínims per impossible o difícil compliment.

Amb aquest fi, s'ha d'instruir l'expedient que regula l'article 172 de l'esmentat text reglamentari, és a dir:

a) S'ha d'elaborar una memòria justificativa de la impossibilitat o de la dificultat de prestar el servei, amb l'anàlisi de les causes tècniques o econòmiques que n'impedeixen o en dificulten l'establiment o la prestació.

b) L'expedient s'ha de sotmetre a informació pública per un termini no inferior a vint dies, mitjançant un anunci que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans principals de comunicació escrita i en el tauler d'anuncis de la corporació.

c) Correspon al ple municipal aprovar, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, la memòria, si s'escau, i sol.licitar la dispensa de la prestació del servei. En el supòsit d'haver-se formulat al.legacions i reclamacions en el tràmit d'informació pública, s'han de resoldre de manera raonada.

d) L'expedient instruït s'ha de trametre al Departament de Governació, el qual ha de sol.licitar al consell comarcal i a la diputació provincial corresponents que n'emetin informe en el termini d'un mes.

En els esmentats informes s'han de determinar en tot cas les característiques econòmiques, financeres i tècniques del servei per prestar-lo adequadament.

e) Correspon al Govern de la Generalitat dictar la resolució del procediment en el termini de tres mesos des de la tramesa de l'expedient. L'atorgament de la dispensa ha de determinar:

- L'administració que ha d'assumir el servei.

- Les aportacions econòmiques municipals per cobrir la totalitat del cost del servei, quan la dispensa sigui deguda a causes tècniques, o per cobrir-ne parcialment el cost, quan la dispensa obeeixi a raons de naturalesa econòmica.

- La participació municipal, si s'escau, en l'organització i la gestió del servei assumit per l'administració corresponent.

f) La no-resolució pel Govern de la Generalitat en el termini esmentat té efectes desestimatoris.