| e)
Articles 239, 242, 243, 246, 263 i 264.2 del Decret 214/1990,
de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal
al servei de les entitats locals.
f) Decret 243/1995, del Reglament de règim disciplinari
de la funció pública de l’Administració de la Generalitat.
g) Articles 28 i 29 de la Llei 30/1992,
de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions
públiques i del procediment administratiu comú.
3. Consideracions pràctiques
Per imposar sancions per faltes lleus no
cal tramitar prèviament l'expedient, el qual és regulat
a la secció 4 del capítol 7 del títol 5 del Decret 214/1990,
de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal
al servei de les entitats locals. No obstant això, l'article
118 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre,
pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes
de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria
de funció pública, estableix que cal tramitar un expedient
disciplinari sumari garantint, en tot cas, l'audiència prèvia
a la persona interessada.
L'article 95 de la Llei 17/1985, de 23
de juliol (modificada per la Llei 9/1994, de 29 de juny),
i l'article 242 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, determinen
quines són les faltes lleus.
Les sancions que es poden imposar per faltes
lleus són:
a) La suspensió de funcions fins a quinze
dies, amb pèrdua de les retribucions.
b) L'amonestació.
c) La deducció proporcional de les retribucions,
només per faltes lleus de puntualitat i d'assistència.
No es poden imposar sancions que consisteixin
en la reducció de la durada de les vacances, en la reducció
dels drets de descans del / de la funcionari/ària o en una
multa d'havers. La sanció, en cap cas, tampoc no pot comportar
la violació del dret a la dignitat de la persona o d'altres
drets fonamentals previstos a la Constitució.
Per graduar les faltes i sancions s'han
de prendre en consideració les infraccions comeses, d'acord
amb el principi de proporcionalitat, per la qual cosa cal
tenir en compte:
a) La intencionalitat.
b) La pertorbació del servei.
c) Els danys produïts a l'Administració
o als administrats.
d) La reincidència en les faltes.
e) La participació en la comissió de la
falta.
És important el precepte contingut en l'article
36 de la Llei 31/1991, de 30 de desembre, de pressupostos
generals de l'Estat per a 1992 (el qual és considerat bàsic
per l’article 1.3 d’aquesta Llei), que va modificar
l'article 31.2 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures
per a la reforma de la funció pública. Aquest precepte,
tot i no tenir caràcter de mesura sancionadora, assenyala
que la diferència no justificada, en còmput mensual, entre
la jornada reglamentària de treball i la realitzada efectivament
pel / per la funcionari/ària comporta la corresponent deducció
proporcional d'havers; per a calcular aquesta deducció cal
partir de la totalitat de les retribucions íntegres mensuals
que percep el/la funcionari/ària i dividir-la per 30, i
dividir el resultat obtingut pel nombre d'hores que el/la
funcionari/ària ha de fer, de mitjana, cada dia.
Altrament, en el procediment disciplinari
per faltes lleus, el termini de prescripció de les faltes
i de les sancions és de dos mesos (article 121 del Decret
legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova
la refosa en un text únic dels preceptes de determinats
textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública).
Les faltes comeses i les sancions imposades
s'han d'inscriure en el Registre de Personal. L’alcalde
és l'òrgan competent per sancionar el personal de la corporació.
|
