| e)
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu
comú (especialment l'article 54.1).
f) Article 71.3 del Decret 315/1964,
de 7 de febrer, pel qual s'aprova la Llei articulada de
funcionaris civils de l'Estat.
3. Consideracions pràctiques
La concessió de la llicència per raó de
matrimoni és competència de l'alcalde, que ha de resoldre
les peticions formulades en el termini de deu dies. Si durant
aquest termini no hi ha hagut resolució expressa, les peticions
s'han de considerar desestimades.
Com que els / les funcionaris/àries públics/ques
tenen dret a demanar la llicència, la denegació ha de ser
motivada, perquè és un acte limitatiu de drets subjectius
(article 54.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre).
Per demanar la llicència, no cal acreditar
un temps determinat de prestació prèvia de serveis a l'Administració.
La concessió de la llicència no afecta els drets econòmics
del funcionariat ni el seu dret a la reserva del lloc de
treball.
La llicència que s'atorga és de quinze
"dies naturals", d'acord amb el que disposen l'article
95.4 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel
qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de
determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria
de funció pública, i l'article 149.4 del Decret 214/1990,
de 30 de juliol. No cal que el període de quinze dies coincideixi
amb l'acte del casament.
Després d'haver gaudit de la llicència,
la persona interessada ha de presentar una fotocòpia del
llibre de família, en el qual ha de constar la celebració
del matrimoni, civil o religiós, a l'efecte de justificar-ne
la concessió.
|