Excedència voluntària per interès particular
Introducció

Última revisió
2 de setembre de 2002



1. Concepte

L'excedència voluntària per interès particular comporta per a qui la sol·licita el cessament temporal de la relació de treball sense tenir dret al cobrament de cap tipus de retribució ni a la reserva de plaça i destinació.
 

2. Legislació aplicable

a) Article 29.3.c) i article 29 bis de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública (l'article 29.3.c) ha estat modificat per l’article 104 de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social). L'article 29 de la Llei 30/1984 és considerat com a norma bàsica del règim estatutari del funcionariat per l’article 1.3 d'aquesta mateixa Llei.

b) Articles 51.1.h), 51.1.o) i 307 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.

c) Article 86 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

d) Articles 183.b), 192, 193.1, 194 i 195 del Reglament del personal al servei de les entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol (modificat per l'article 16 del Decret 144/1994, de 14 de juny, pel qual s'adeqüen i es regulen, d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, els procediments reglamentaris que afecten les matèries de règim local, i que afegeix un nou apartat a l'article 192 del Decret 214/1990).

e) Articles 15-19 del Reglament de situacions administratives dels funcionaris de l'Administració de l'Estat, aprovat pel Reial decret 365/1995, de 10 de març (d'aplicació supletòria).


3. Consideracions pràctiques

L'atorgament de l'excedència voluntària correspon al / a la president/a de la corporació com a cap superior del personal. L'atorgament de l'excedència voluntària al funcionariat d'habilitació estatal correspon, però, al Ministeri d’Administracions Públiques.

L'excedència voluntària per interès particular es concedeix a petició del /de la funcionari/ària i la concessió resta condicionada a les necessitats temporals dels serveis.

El president de l’entitat ha de resoldre en el termini de trenta dies les peticions d'excedència voluntària per interès particular que es formulin. Si en aquest termini no es dicta una resolució expressa, les peticions es consideren desestimades (llevat del cas que preveu l’article 197 del Decret 214/1990, de 30 de juliol).

El temps que hom roman en la situació d'excedència voluntària no compta en relació amb triennis, grau i drets passius. A més a més, aquesta situació administrativa no comporta la reserva de plaça i destinació.

No es pot concedir l'excedència voluntària a un/a funcionari/ària que estigui sotmès a un expedient disciplinari o que hagi de complir una sanció.

Per poder sol·licitar l'excedència voluntària cal haver prestat serveis efectius en qualsevol de les administracions públiques durant els cinc anys immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud. El temps d'excedència voluntària no pot durar menys de dos anys seguits.

Si la persona interessada sol·licita el reingrés i no se li concedeix per manca d'una plaça vacant, amb dotació pressupostària, haurà de continuar en excedència voluntària per interès particular fins que n'hi hagi una.

Si hi ha una plaça vacant dotada pressupostàriament, el/la funcionari/ària que no tingui reserva de plaça i destinació pot reingressar al servei actiu per algun dels mitjans següents (article 70 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública):

a) Participant en convocatòries de provisió de llocs de treball, mitjançant concurs o per designació lliure, sempre que compleixi els requisits generals de la convocatòria i obtingui la destinació d'acord amb els mèrits que s'hi estableixen.

b) Per adscripció provisional a un lloc de treball vacant dotat pressupostàriament, sempre que compleixi els requisits necessaris per ocupar-lo. El reingrés per adscripció provisional queda condicionat a les necessitats del servei.

El lloc de treball que hagi estat assignat amb caràcter provisional, llevat que sigui subjecte a amortització, ha de ser inclòs a la propera convocatòria pública de provisió que es faci, en la qual el/la funcionari/ària a qui s'hagi assignat aquest lloc té l'obligació de participar.

Si el/la funcionari/ària interessat/ada no obté una destinació definitiva per algun dels procediments esmentats o si, havent obtingut una adscripció provisional, no participa a la convocatòria corresponent, resta en excedència voluntària per interès particular.