| f)
Article 161.1 i els articles següents, i la disposició transitòria
tercera, del Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny,
pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la
Seguretat Social, modificada per la Llei 24/1997, de 15
de juliol.
g) Llei 47/1998, de 23 de desembre,
per la qual es dicten regles per al reconeixement de la
jubilació anticipada del sistema de Seguretat Social, en
determinats casos especials.
h) Apartat 9 de la disposició transitòria
primera de l'Ordre de 18 de gener de 1967, per la qual s'estableixen
normes per a l'aplicació i el desenvolupament de la prestació
per vellesa, en el règim general de la Seguretat Social.
i) Article 1.1 de la Llei 53/1984,
de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei
de les administracions públiques.
j) Reial decret llei 5/1998, de
29 de maig, pel qual es dicten regles per al reconeixement
de la jubilació anticipada del sistema de la Seguretat Social,
en determinats casos especials.
3. Consideracions pràctiques
La condició de funcionari/ària es perd,
entre d'altres motius, per la jubilació, que pot ser forçosa,
per edat o per incapacitat, o voluntària (articles 230.1
i 236 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, i articles 39
i 40 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre pel qual
s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats
textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública).
La jubilació forçosa la declara d'ofici
la corporació, quan el/la funcionari/ària compleix seixanta-cinc
anys d'edat. No obstant això, la jubilació forçosa es pot
perllongar voluntàriament fins als setanta anys (article
33 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, modificat per l'article
107 de la Llei 13/1996, de 30 de desembre). En els casos
en què s'hagi cotitzat en diversos règims, per a l'aplicació
del requisit de l'edat mínima de jubilació, s'ha de tenir
en compte el que estableix la Llei 47/1998, de 23 de desembre.
La jubilació per incapacitat permanent
en els graus que siguin procedents, segons el que estableix
el règim general de la Seguretat Social, es declara després
que l'hagin qualificada els òrgans competents de l'Institut
Nacional de la Seguretat Social (INSS).
La jubilació voluntària es declara a petició
de la persona interessada, sempre que compleixi els requisits
següents: haver estat mutualista abans de l'1 de gener de
1967, haver complert els seixanta anys i tenir cobert un
període mínim de cotització de quinze anys, dels quals almenys
dos han d'estar compresos dins dels quinze anys immediatament
anteriors al moment de causar el dret.
En cas que la persona interessada hagi
cotitzat en diversos règims, cal que hagi cotitzat, almenys,
una quarta part del temps en un règim que reconegui el dret
a la jubilació anticipada, llevat que el total de cotitzacions
sigui igual o superior a trenta anys; en aquest darrer cas
n'hi ha prou que acrediti una cotització de cinc anys en
els règims que hi donen dret.
Cal tenir en compte que l'article 64.5
de la Llei 17/1985 preveu la possibilitat d'aprovar plans
específics per incentivar la jubilació anticipada.
El Reial decret 480/1993, de 2 d'abril,
pel qual el règim especial dels funcionaris/àries de l'Administració
local (règim MUNPAL) s'integra, amb efectes des de l'1 d'abril
de 1993, en el règim general de la Seguretat Social (complint
les previsions contingudes en les lleis de pressupostos
generals de l'Estat per a 1992 i 1993), assenyala, en l'article
7.1, que les pensions de jubilació que es meritin a partir
de l'1 d'abril de 1993 s'han de reconèixer d'acord amb el
que preveu el règim general de la Seguretat Social.
La quantia de la pensió de jubilació, en
la modalitat contributiva, es determina per a cada beneficiari/ària
aplicant a la base reguladora el percentatge procedent,
d'acord amb l'escala que es fixi en els reglaments generals
i segons els anys de cotització que li corresponguin.
Quan s'hagi cotitzat en diversos règims
del sistema de la Seguretat Social, el dret a la pensió
de jubilació, en el cas de tenir menys de seixanta-cinc
anys, s'ha de reconèixer en el règim en què la persona interessada
acrediti un nombre més gran de cotitzacions (apartat 3 del
Reial decret llei 5/1998).
La integració del funcionariat en el règim
general de la Seguretat Social, si s'esdevé entre els seixanta
i els seixanta-quatre anys, comporta una reducció important
de la pensió de jubilació. Així, l'apartat 9 de la disposició
transitòria primera recull la possibilitat de la jubilació
voluntària i estableix:
"En tal caso el porcentaje de la pensión
que en el nuevo régimen le correspondería, de acuerdo con
los años de cotización, experimentará la disminución resultante
de aplicarle la siguiente escala de coeficientes reductores:
A los 60 años ... 0,60
A los 61 años ... 0,68
A los 62 años... 0,76
A los 63 años... 0,84
A los 64 años ... 0,92".
Així mateix, aquesta reducció pot ser important
en la mesura que el període de cotització s'allunyi dels
trenta-cinc anys.
A l'escala de coeficients reductors esmentada
pot observar-s'hi que, per cada any que faci la persona
interessada, si retarda la jubilació, l'ncrement anual del
percentatge de la pensió és del 8%, fins a arribar al 100%
als seixanta-cinc anys. La reducció de la quantia de la
pensió és justificada si es compara l'edat real de jubilació
amb la general que es fixa en l'apartat 1.a) de l'article
161 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social.
El dret a la pensió de jubilació, el reconeix
l'INSS a petició de la persona interessada (imprès normalitzat
de sol·licitud).
En l'imprès normalitzat de sol·licitud
de la pensió de jubilació (que pot facilitar cada corporació
o l'Institut Nacional de la Seguretat Social), hi consten
les instruccions per formalitzar-lo.
A més de les dades mínimes necessàries
generals que han de constar a la sol·licitud (DNI, dades
de l'entitat bancària per a la transferència, documents
relatius a l'assistència sanitària dels /de les beneficiaris/àries,
etc.), s'han de presentar els documents següents:
- Un certificat de l'ajuntament, la diputació
o el consell comarcal de les últimes cotitzacions satisfetes,
per les mensualitats posteriors a l'1 d'abril de 1993.
- Un certificat dels serveis íntegres prestats,
expedit també pels organismes esmentats, en el qual ha de
figurar la totalitat dels períodes de serveis prestats a
l'Administració local.
Tots dos certificats s'expedeixen en un
exemplar normalitzat que proporciona l'INSS.
L'INSS abona la pensió, el cobrament de
la qual és incompatible amb el treball del / de la pensionista,
sigui per compte propi o d'altri.
|
