Atorgament de bestretes reintegrables
Informe de la secretària

Última revisió
2 de setembre de 2002

Identificació de l'expedient

Expedient número…, referent a una sol·licitud d'una bestreta reintegrable.

Fets

  1. El… d… de 200…, el/la senyor/a…, funcionari/ària (o empleat/ada laboral fix/a) de l'Ajuntament, va presentar una sol·licitud en la qual demanava una bestreta reintegrable sense interès, per un import d… euros, corresponent a…(una o dues mensualitat/s íntegra/es), per atendre necessitats urgents, i en la qual es comprometia a reintegrar-les durant els… (deu o catorze) mesos posteriors a la concessió.
  2. El… d… de 200…, l'alcaldessa va dictar el decret d'incoació de l'expedient, en el qual demanava que la secretària emetés l'informe preceptiu sobre la concessió de la bestreta esmentada, de conformitat amb el que disposen l'article 92 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i l'article 163 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.


Fonaments de dret

  1. En relació amb els antecedents legals aplicables en aquest cas, cal esmentar que les bestretes reintegrables es regulaven en l'article 83.4 del Reglament dels funcionaris de data 30 de maig de 1952, avui derogat, que establia que "a los funcionarios en propiedad podrán concedérseles anticipos reintegrables, dentro de las normas establecidas por la legislación vigente".

    L'article 23 i els següents del Reial decret 3046/1977, de 6 d'octubre, que va aprovar el text articulat parcial de la Llei 41/1975, de bases de l'estatut de règim local, van establir el nou règim regulador del funcionariat de l'Administració local, sense preveure regular les bestretes reintegrables, per la qual cosa aquesta mancança legal mantenia vigent la facultat de les corporacions locals de concedir-les (les regulava de manera específica el Reial decret llei de 16 de desembre de 1929).

    Tampoc no preveuen aquesta facultat ni la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures urgents per a la reforma de la funció pública, ni les normes específiques dictades per al funcionariat de l'Administració local.

    Anualment, el Ministeri d'Hisenda dicta instruccions en relació amb les nòmines del funcionariat públic.

  1. La legislació aplicable a la concessió de bestretes reintegrables és la que s'estableix en les disposicions i els preceptes següents: 


    2. a) Reial decret llei de 16 de desembre de 1929.

    b) Reial ordre de 25 de gener de 1930.

    c) Article 21.1.a) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

    d) Articles 51.1.b), 51.1.o) i 163 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.

    e) Article 24.d del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

    f) Articles 41.14 i 173 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre).

    g) Article 2.k) del Reial decret 1777/1994, de 5 d'agost, d'adequació de procediments a la Llei 30/1992 en matèria de personal.

    h) Acords sobre condicions de treball del funcionariat i convenis aplicables al personal laboral.

    Cal tenir en compte el caràcter preconstitucional d'algunes de les normes esmentades, la qual cosa determina que no es poden aplicar, en cap cas, en un sentit contrari al que estableix la Constitució de 1978.

  2. La competència per atorgar bestretes reintegrables correspon a l'alcaldessa i és una atribució discrecional de l'autoritat que les concedeix (sens perjudici de tenir en compte el que s'estableixi en els acords o convenis de caràcter social aprovats pel Ple de la corporació).
  3. La concessió de bestretes reintegrables és limitada per les condicions següents: 

    4. a) Les bestretes reintegrables només es poden fer de les "retribucions bàsiques líquides" que percep qui en fa la petició.

    De conformitat amb l'article 23.2 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, les retribucions bàsiques són: 

    - El sou que correspon a cadascun dels grups en què s'organitzen els cossos, les escales, les classes i les categories.

    - Els triennis, que consisteixen en una quantitat igual per a cada grup, per cada tres anys de servei en el cos, l'escala, la classe o la categoria.

    - Les pagues extraordinàries, dues cada any, per un import mínim, cadascuna, d'una mensualitat que inclou el sou i els triennis; s'han de cobrar pel juny i pel desembre.

    b) Els/les funcionaris/àries han de justificar que volen l'avançament per atendre necessitats urgents de la seva vida.

    c) L’atorgament de la bestreta és una competència discrecional de l'autoritat que les concedeix.

    d) Les bestretes s'atorguen si, prèviament, la persona que les demana es compromet a reintegrar-les en deu mensualitats, si es tracta d'una paga o en catorze, si es tracta de dues (article 3 del Reial decret llei esmentat). A més a més, les bestretes s'han de concedir segons el que estableixin, en cada cas concret, els acords sobre condicions de treball del funcionariat o els convenis laborals corresponents.

    e) Les bestretes no es poden atorgar a les persones que no hagin complert els compromisos de la mateixa naturalesa adquirits anteriorment.

    f) Les bestretes no comporten el pagament d'interessos, però han de ser reintegrades en els terminis mensuals indicats i en quantitats iguals cada mes o bé en menys temps si qui les cobra ho considera convenient, sens perjudici del que estableixin els acords sobre condicions de treball del funcionariat o els convenis laborals pertinents.

  4. L'alcaldessa, si ho considera procedent, pot concedir o denegar la bestreta sol·licitada. 
 

La resolució de concessió o denegació s'ha de dictar en el termini de tres mesos, transcorregut el qual la petició s'ha de considerar desestimada, si no s'ha dictat una resolució expressa (article 2.k) del Reial decret 1777/1994, de 5 d'agost, d'adequació de les normes reguladores dels procediments de gestió de personal a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú). La resolució de denegació de les bestretes reintegrables ha de ser motivada.

Conclusions

Informo favorablement sobre la concessió al/a la senyor/a … de la bestreta reintegrable que ha sol·licitat.

..., ... d... de 200...

La secretària,

 

(signatura)

(nom i cogonoms)