Nomenament de personal interí per màxima urgència
Introducció

Última revisió
28 d'octubre de 2002


1. Concepte

El nomenament de personal interí per urgència màxima és un nomenament excepcional a causa d'una situació que pot comportar un perjudici irreparable si es demora. L'Administració determina la urgència del nomenament, que es fa sense necessitat de convocatòria pública (article 298.3 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya).

2. Legislació aplicable

a) Articles 51.1.h), 51.1.o) i 298.3 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.

b) Article 125.2 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

c) Articles 55.f) i 94.3 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

d) Article 21, apartats 3 i 5, de la Llei 12/1996, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a 1997.


e) Resolució de 2 de gener de 1997, de la Secretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses, per la qual es dicten instruccions en relació amb les nòmines dels funcionaris inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei 30/1984, de 2 d'agost.

f) Resolució d'11 de setembre de 1984, de la Direcció General d'Administració Local, per la qual s'estableixen criteris interpretatius "provisionals" de la disposició addicional quarta de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública.

g) Article 1 i els concordants del Reial decret 480/1993, de 2 d'abril, pel qual s'integra en el règim general de la Seguretat Social el règim especial de la Seguretat Social dels funcionaris de l'Administració local.

h) Ordre de 7 d'abril de 1993, per la qual es desplega el Reial decret 480/1993, de 2 d'abril, pel qual s'integra en el règim general de la Seguretat Social el règim especial de la Seguretat Social dels funcionaris de l'Administració local.

i) Ordre de 17 de gener de 1994, del Ministeri de Treball i Seguretat Social, sobre presentació de sol·licituds d'afiliació i d'altes de treballadors a la Seguretat Social i sobre presentació de sol·licituds d'afiliació, d'altes i de baixes relatives a determinats treballadors contractats a temps parcial.

j) Articles 203-206 del Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social.

k) Decret 359/1986, de 4 de desembre, pel qual es regula la fórmula de jurament o promesa.

3. Consideracions pràctiques

El nomenament de personal interí per urgència màxima constitueix un procediment excepcional, arbitrat per facilitar i accelerar el nomenament de personal interí per cobrir places vacants imprevistes de la plantilla, tenint en compte els inconvenients que suposen aquestes vacants per al funcionament normal del servei públic afectat quan no es pot admetre la demora que representa seguir el procediment habitual de selecció de personal interí.

Correspon a la bona actuació política saber ponderar aquestes excepcionalitats i defugir-ne la consideració habitual i no motivada, que desvirtuaria el procediment normal de nomenament. L'ús del procediment excepcional és justificat quan sigui necessari proveir llocs de treball amb "urgència màxima", i s'ha de fonamentar en una resolució de nomenament de l'òrgan competent, de la qual s'ha d'informar el ple de l'ajuntament en la primera sessió que faci. No cal fer el tràmit de convocatòria pública, però s'ha de publicar el nomenament de personal interí en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La durada màxima de la prestació de serveis en virtut d’aquesta mena de nomenaments no pot excedir els tres mesos.

En el cas que es prevegi que la interinitat excedirà els tres mesos, s’ha de fer la convocatòria pública corresponent durant aquest període en la forma que recullen l’article 94 i els següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol.

Els nomenaments interins de funcionaris i funcionàries de l'Administració local amb habilitació de caràcter estatal es fan per resolució del Departament de Governació i Relacions Institucionals, a proposta de la corporació respectiva (article 64 de la Llei 42/1994, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social).

AFILIACIÓ O ALTA EN EL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL

L'afiliació a la Seguretat Social és obligatòria per a totes les persones incloses en el seu camp d'aplicació, i és única per a tota la seva vida i per a tot el sistema, sens perjudici de les altes i baixes en els diversos règims que la integren, i també de la resta de variacions que pugui haver-hi després de l'afiliació.

La disposició transitòria tercera de la Llei 31/1991, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a 1992, i la disposició transitòria tercera de la Llei 39/1992, de 29 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a 1993, autoritzen el Govern perquè integri en el règim general de la Seguretat Social el col·lectiu inclòs en el camp d'aplicació del règim especial de la Seguretat Social del funcionariat de l'Administració local, en les condicions, els termes i els terminis que reglamentàriament es determinin. Aquesta integració va tenir lloc en compliment de l'article 1 del Reial decret 480/1993, de 2 d'abril, el qual disposa que es faci efectiva la integració amb efectes des de l'1 d'abril de 1993 per a tot el personal actiu i passiu que, el 31 de març de 1993, figurés en el camp d'aplicació del règim especial esmentat, i que, a partir de la data d'integració, s’apliqui a aquest personal la normativa del règim general de la Seguretat Social, amb les particularitats previstes en el Reial decret esmentat.

En conseqüència, les corporacions locals han de sol·licitar l'afiliació dels /de les treballadors/es i dels / de les funcionaris/àries al seu servei, llevat que ja siguin afiliats.

L'afiliació s'ha de formalitzar a nom de cada funcionari/ària davant la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social, en la forma establerta a l'Ordre de 17 de gener de 1994, sobre presentació de sol·licituds d'afiliació i d'alta dels treballadors a la Seguretat Social, que estableix una nova regulació de la presentació de sol·licituds d'afiliació i d'alta, sens perjudici d'establir fórmules flexibles, quan no s'hagi pogut preveure amb prou temps la contractació a causa del gran nombre de contractes o de les característiques de l'activitat. L'article 1 de l'Ordre esmentada (Ministeri de Treball i Seguretat Social) disposa que els treballadors han de formalitzar les sol·licituds d'afiliació a la Seguretat Social i les altes corresponents, inicials i successives, en el règim de Seguretat Social que correspongui, a les direccions provincials de la Tresoreria General de la Seguretat Social o a les administracions que en depenen abans de començar a prestar els serveis, mitjançant la presentació en aquestes dependències dels documents que calgui.

Tenint en compte que l'afiliació és única per a tota la vida, no cal afiliar els funcionaris que ja hagin estat afiliats en algun moment. En aquest cas, únicament s'haurà de comunicar l'alta en el règim general.

Les altes i baixes dels funcionaris que ingressin o cessin, els ajuntaments les han de comunicar a les direccions provincials de la Tresoreria General de la Seguretat Social, mitjançant els models oficials dels documents corresponents, als quals s’ha d’adjuntar el DNI.

Poden distingir-se, doncs, dos casos:

a) Funcionaris amb número d'afiliació a la Seguretat Social.

En aquest cas s'hi troben els funcionaris que en un cert moment de la seva vida laboral van estar afiliats al sistema, encara que hagi passat bastant de temps.

Si bé aquests funcionaris tan sols han de cursar el comunicat d'alta, és necessari saber quin número d'afiliació havien tingut.

b) Funcionaris sense número d'afiliació.

Caldrà afiliar aquest personal i donar-lo d'alta en el règim general.

Sobre aquesta matèria (Butlletí Oficial de l'Estat de 29 de juny de 1994), ha estat publicat i ha de tenir-se en compte el Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, l’article 205.1 del qual fa referència també especialment a la protecció per desocupació (persones protegides) quan estableix literalment que: "Estarán comprendidos en la protección por desempleo, siempre que tengan previsto cotizar por esta contingencia, los trabajadores por cuenta ajena incluidos en el Régimen General de la Seguridad Social, el personal contratado en régimen de Derecho administrativo y los FUNCIONARIOS DE EMPLEO al servicio de las Administraciones Públicas."