|
Els
timbres
Els "timbres" són els ornaments que es
troben al damunt de l'escut (el casc o elm, la corona, la
tiara, la mitra, el capel, la cimera, el borlet, la capellina,
els llambrequins, etc.).
Les corones i els
coronells
Hom anomena "coronell" les corones emprades abans
de llur classificació a finals del segle XVII. Apareixen
sobre els escuts al segle XIII per obra dels artistes i,
per això, hom les troba en les formes més
variades i, per tant, són molt diverses. Tanmateix,
ordinàriament consisteixen en un cercle somat de
florons, de fulles, de creus, de perles, de boles o de puntes.
Sembla que el primer comte rei que usà un coronell
sobre les seves armories fou Pere III el Cerimoniós,
puix que així apareix en un segell del 1344. A partir
del segle XV s'imposà el costum de tancar els coronells
reials o imperials, que fins aleshores eren oberts, mitjançant
uns arcs anomenats "diademes".
Les corones heràldiques van aparèixer al segle
XVII, en que se restablí una jerarquia i en fou codificada
la forma. La corona, com a timbre, es col·loca damunt
la vora superior de l'escut i una mica separada, procurant
que no la toqui. Totes les corones són d'or i n'hi
ha fonamentalment de dos tipus: les nobiliàries i
les murals o cíviques.
Les corones nobiliàries:
Són distintes segons el grau del títol nobiliari:
de
rei: varia també en algunes monarquies. El
model tradicional, però, és un cèrcol
d'or enriquit de pedreria, realçat per vuit florons
de fulles d'acant, api o julivert, intercalats amb una perla
cada un, però que sostenen vuit diademes (només
se'n veuen cinc) perlejades i tancades al punt d'intercessió
on agafen un món. Va folrada de gules.
de
príncep
de
duc
de
marquès
de
comte
de
vescomte
de
baró
Les corones cíviques
o murals
També són d'or i es caracteritzen principalment
pel fet de tenir un llenç de muralla en forma circular
realçat per un nombre variable de torres, que representa
les muralles que defensaven les ciutats i les viles de l'enemic.
La finalitat de les corones cíviques és indicar
la categoria (vegueria, comarca, ciutat, vila, poble) d'un
ens local.
N'hi ha cinc varietats:
Vegueria:
té un llenç de muralla sense portes i realçat
per setze torres merletades (se'n veuen nou) unides fins
a la meitat de llur alçària per un mur sense
merlets.
Comarca:
té el llenç de muralla sense portes i realçat
per dotze torres merletades (se'n veuen set) unides fins
a la meitat de llur alçària per un mur sense
merlets.
Ciutat:
té el mateix llenç de muralla però
tancat amb deu portes (se'n veuen cinc), realçat
per vuit torres (se'n veuen cinc) unides fins a la meitat
de llur alçària per un mur sense merlets,
amb una garita d'argent al mig de la part superior.
Vila:
el llenç de muralla va tancat amb vuit portes (se'n
veuen quatre), i també vuit torres (se'n veuen cinc)
unides per un mur sense merlets i sense garites.
Poble:
és com la de vila, però només amb quatre
portes i torres (se'n veuen tres d'ambdues).
Armand de Fluvià i Escorsa
Conseller heràldic
Assessor d'Heràldica i Genealogia de Catalunya
|
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
