|
Definicions
i terminologia
Blasó, que cal no confondre
amb l'escut, és el nom que rep la ciència
heràldica, amb totes les seves regles i normes.
Símbol és un concepte
aplicable, en un ens local territorial, en un sentit estricte,
a cadascun dels seus emblemes (escut, bandera, himne, etc.),
i en un sentit ampli, a cadascun dels elements ciutadans
(institucions, monuments, etc.) que l'identifiquen o l'evoquen.
Emblema
és un sinònim de símbol, que sovint
va acompanyat d'una llegenda explicativa
Segell
és un estri, habitualment de metall o de cautxú
en el qual hom grava els escuts de persones o corporacions
per tal d'estampar-los, principalment en paper.
Bandera
és una peça de tela, generalment rectangular,
fixa per un costat a un pal o asta, que serveix com a símbol
o ensenya.
Escut és un símbol o
ensenya format per una superfície geomètrica,
delimitada
per un perímetre de forma variable, a l'interior
de la qual ("el
camper") hi són representades les càrregues
o objectes i els esmalts que constitueixen les armories.
L'escut
és la representació simbòlica, la marca,
d'una persona o d'un ens i ha estat comparat al cos humà
per això hom li ha donat un "cap", un "cor",
un "llombrígol" o uns "flancs",
que tenen una certa utilitat de comprensió. Fent,
però, cas a la realitat heràldica i no a la
construcció intel·lectual de l'escut, cal
dir que, amb relació a l'espectador, qui mira l'escut,
el costat esquerre de l'escut és anomenat "flanc
destre" i el costat dret "flanc sinistre".
Això és així pel fet que hom considera
que l'escut és portat per una persona que el manté
davant seu. La part superior de l'escut és anomenada
"cap", la inferior, "punta". Aquests
dos termes són utilitzats per tal de precisar si
un moble o figura es troba a la part superior de l'escut
(aleshores hom diu "al cap") o a la inferior ("a
la punta". Si hom vol indicar que és al centre
de l'escut, dirà "al cor", o també
"a l'abisme" o "abismat-ada".
|