Introducció a l'heràldica municipal

LA VEXIL·LOLOGIA És la disciplina que tracta de les banderes. La bandera és un tros de tela que, fixat a un pal, assenyala quelcom o identifica, representa o distingeix un col·lectiu de persones, una sola persona o una idea. Segons el moment històric, l'ús, el lloc on es col·loca i la forma, la bandera rep una extensa varietat de noms: estendard, ensenya, senyera, gonfanó, guió, penó, pavelló, gallardet, etc. Els substantius vexil·lologia i vexil·lòleg deriven del mot llatí uexillum. Els uexilla (plural de uexillum) eren, en l'antic exèrcit romà, els estendards compostos generalment per un símbol de metall, a d'alt de l'asta, i a continuació un tros apaïsat, gairebé quadrat, de roba vermella. Els estendards precedents sense el tros de tela són els vexil·loides o falsos uexilla. No tots els estendards i senyeres són, doncs, banderes. Sí que ho són, però, tots els símbols de roba fixats a una asta, com els esmentats senyera, gonfanó, pavelló, guió, penó i gallardet. Les dues primeres denominacions -senyera i gonfanó- s'apliquen a diverses banderes diferents segons quins siguin els seus orígens, l'ús i la forma. És pel que revelen els vells vexil·loides i uexilla, per l'antiguitat de moltes banderes de la baixa i de l'alta edat mitjana i per la forma i el contingut de les més modernes, que la vexil·lologia esdevé una disciplina auxiliar de la història, la cronologia, l'arqueologia, la iconografia i, fins i tot, la cartografia. La més estreta i directa relació de la vexil·lologia és, però, amb l'heràldica. Així i tot, malgrat que són més antics molts estendards que els primers escuts emprats com a símbols, els primers vexil·lòlegs foren els heralds; els segons, els heraldistes. A l'edat mitjana és tanta la coincidència entre escut i bandera que, en una bona majoria de casos, l'un i l'altra postren el mateix senyal. L'escut i la bandera, però, presenten moltes diferències. El primer té una sola cara; la segona, dues. El primer té, generalment, més alçària que amplària; la segona, menys alçària que llargària. La bandera tendeix més a la simplicitat que l'escut. L'heràldica té una llarga història de codificacions mentre que, en aquest sentit, la vexil·lologia és a les beceroles. La composició de la bandera és molt més lliure que la de l'escut i s'hi permet combinar qualsevol color, peça o figura. Modernament i progressivament, la vexil·lologia exigeix que, en cada cas, es fixin les dimensions del drap i les dels elements interiors, fins i tot la intensitat dels colors. La descripció de la bandera, per tant, esdevé molt més llarga i feixuga que el blasonament de l'escut. La bandera és, amb tot, un símbol molt més popular. Prova d'això és que tots sabem com són les banderes dels principals estats del món i, en canvi, hauríem de recórrer al manual per conèixer o recordar com són els escuts respectius. Diferents tipus de banderes: Una faixa Un pal Faixada Palada Una banda Una barra Bandada Barrada Bicolor en banda Bicolor en barra Bicolor horitzontal Bicolor vertical Tricolor en banda Tricolor en barra Tricolor horitzontal Tricolor vertical Quatre pals Quatre faixes Quatre bandes Quatre barres Quarterada en aspa Quarterada en creu